Les tecnoadiccions és un fet, que cada cop, a mesura que van passant els anys es va fent més freqüent a la nostra societat. Els més petits són els primers afectats, ja que són molt més vulnerables que no pas els més grans....
Tot i així també hi ha un alt grau de gent més gran enganxada a les pantalles!
El que no acabo d'entendre és que des de els alts directius d'aquests productes no facin res al respecte, no interposin abans la salut i la integritat de la persona que uns maleïts bitllets...per què tenen una mentalitat tant destructora i capitalista.... M'agradaria esbrinar quina és l'actitud d'una d'aquestes persones que es beneficien d'aquesta manera davant el seu fill que està enganxat a qualsevol de les pantalles...com reaccionaria?, el voldria protegir....?
Un dels temes de les tecnoadiccions que em genera una controvèrsia interior és el tema de "Second life", aquesta segona vida que et dona la possibilitat de generar Internet. La majoria de vegades aquestes persones no s'enadonen quina bestiesa estant fent, no poden arribar a veure que això serà el seu final socialment; moltes vegades aquestes persones deixen de banda la seva VIDA, la seva única vida real que tenen, per la sencilla raó de voler ser una persona diferent, amb altres actituds i pensaments...potser pensant que la seva vida, tal i com és, no interessa a ningú. Però el que realment potser està suceint és que no ha buscat suficient i s'ha donat per vençut, sense donar una segona oportunitat a la seva i única vida...!
Jo per sort i toco...(fusta) ara el teclat, mai m'enganxat a cap televisió, mòbil, videojoc...i si en un futur tinc fills o nebots o el que sigui, m'agradaria explicar-los, abans de que puguin experimentar per ells sols l'experiència de les pantalles, la meva experiència de no pantalles i el que això ha comportat per la meva identitat...!
Tot i així, encara em pregunto...quina seria la possible solució?
